Quan em varen fer llegir aquest poema a l’escola em va emocionar i m’ha guiat al llarg de la meva vida, perquè em fa fer adonar de la importància de la perseverança. Ens diu que tenir objectius és important, però més important són els aprenentatges que reculls durant el viatge. Encara que el camí estigui ple de dificultats, no desisteixis perquè tot el que t’emportes pel camí és més valuós que l’objectiu final.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
(Traducció de Carles Riba)
Hem de tenir clar cap a on anem, però l’objectiu només es una excusa per a iniciar el camí, sempre ple d’incertesa, però que sempre valdrà la pena.
Aprendre a adaptar-se a noves situacions, conèixer gent diferent a nosaltres, aprendre coses noves ens dona riquesa per a tenir una visió més global de la vida i del món. No cal anar a l’altre punta del món per a fer canvis en la nostra vida i que cada dia sigui un repte on aprendre coses noves.
Departament de Psicologia
Laura García– Psicòloga Sisitèmica. Especialista en teràpia familiar i violència.
