SER COMPETENT EN IDIOMES. ÉS POSSIBLE?

  • Un idioma impartit per un nadiu és suficient per aprendre’l?

Ser competent en idiomes és, cada cop més, quelcom que obre portes a petits i grans. Dominar alguns idiomes ens permet accedir a una amplitud de feines més gran en l’edat adulta, però també pot ésser un martiri per als nens i joves que no són competents en llengües. Què hem de fer llavors?

En la societat en què vivim les acadèmies proliferen a tort i  a dret.

Ésser nadiu d’un país és garantia de transmetre bé aquella llengua i saber impartir els coneixements que calen per assolir un mínim de competència? La veritat és que NO. No és garantia d’èxit.

Pensem per exemple en algú d’aquí. Un company de feina, una amiga…i comparem-los amb algú altre que també parli aquesta llengua. Tots s’expliquen igual de bé? Tots tenen el mateix domini? Què passaria si els poséssim a ensenyar-la a un grup de nois/es o nens/es. Confiaríeu el vostre fill a algú que parla català, perquè li ensenyés català, pel sol fet de tenir algunes nocions sobre la llengua? Oi que no ho faríeu?  Per quin motiu doncs, sovint deixem els nostres fills amb nadius d’una llengua sense saber si realment estan preparats per transmetre-la?  Saber un idioma no és saber-lo ensenyar!

I si a més, el nostre fill/a mostra dificultats en aprendre el llenguatge o presenta retards o trastorns vinculats al llenguatge propi. Una acadèmia comú, és el millor lloc per aprendre una llengua que no és la seva materna? I és clar que no!

Dins de l’Arbre s’ofereixen sessions destinades a millorar el nivell en llengua Anglesa per una professional de l’àmbit de la Psicologia amb recursos suficients per transmetre i no només per impartir aquest dos idiomes.

Per això, impulsem l’aprenentatge de l’Anglès en grups reduïts de fins a 3 alumnes com a màxim, amb tècniques d’immersió i assimilació personalitzades segons necessitats, motivació i finalitat.

Des del Centre l’Arbre posem especial èmfasi en la pronunciació, lectura i l’escolta activa. Creiem necessari que l’alumne sigui capaç de comunicar-se de forma fluida verbalment en l’idioma que esculli. Aquest idioma és la porta a moltes oportunitats laborals, i ara és el moment d’apendre’l.

Ho vols aprofitar?

Departament de Psicopedagogia i Logopedia

 Laura García–Iolanda Claveras

LA VANGUARDIA – 31oct 2011 – “Les proves d’avaluació de sisè indiquen que el 30% dels alumnes de primària passa a l’ESO sense el nivell d’anglès mínim.”

 

T'ha agradat? Comparteix-ho!
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Google Plus
  • Add to favorites

QUI ÉS SUSCEPTIBLE DE TENIR UN REFORÇ ESCOLAR?

  • Candidats al reforç ho són qualsevol tipus d’alumne?

El REFORÇ ESCOLAR  va destinat a alumnes que no fan prou amb les hores impartides a l’escola o institut. Són alumnes que amb una ajuda individualitzada, i assistint a les sessions de reforç assoleixen uns resultats satisfactoris. Són alumnes que en principi no presenten cap tipus de problema d’aprenentatge i, per tant, amb poques pautes però especialitzades, en tenen prou.

Són alumnes que de vegades els manca certa motivació per aspectes ambientals i/o propis de l’adolescència o preadolescència. Alumnes que fins un moment determinat no han presentat abans entrebancs escolars. Les seves notes han estat sempre més o menys regulars i ara, per algun motiu extra acadèmic, els costa més.

Aquests alumnes poden ser candidats a Reforç escolar inicialment i després a seguir en l’espai NO ESTIC SOL que proposarem dins de l’Arbre els dimarts per la tarda quan hagin assolit un grau d’autonomia en el seu estudi.

Laura García i Iolanda Claveras
Departament de Psicopegagogia del Grup l'Arbre

 

T'ha agradat? Comparteix-ho!
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Google Plus
  • Add to favorites

ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE. UNA MANERA DE “PRENDRE ELS DINERS”?

  • Les classes particulars han de ser donades per un especialsita?

De vegades tots hem sentit la frase: “fa classes particulars amb una noia”. És cert que de vegades un alumne una mica més gran, pot donar un cop de mà a un de més jove però la majoria de joves no tenen els recursos, ni els coneixements necessaris, per ajudar a aquells que els manca més enllà d’una petita empenta.

Alguns arguments: L’any 2010, al voltant del 30% dels estudiants NO van acabar els estudis que havien començat. I un 39% de la població no havia acabat els estudis de Secundaria. Realment això són dades desalentadores. Veritat?

IMG_7871

Hi ha alumnes que tenen dificultats d’aprenentatge, ja sigui motivat per un trastorn propi de l’aprenentatge o que els manquen tècniques d’estudi eficaç.  Aquests estudiants si s’incorporen a les sessions del nostre Grup de l’ARBRE, anomenades ESTRATEGIES D’APRENENTATGE,  se’ls imparteixen tres elements:

  1. Coneixement des de les seves necessitats i punt de partida.
  2. Tècniques d’aprenentatge fent que el temps dedicat a estudiar sigui temps de qualitat.
  3. Estratègies de retenció – adaptades a la nova metodologia educativa (ordinadors, portafolis, noves tecnologies, … )

És per això des del Grup de l’Arbre promovem com a mesures les Estratègies d’Aprenentatge més enllà d’un simple espai pera  fer deures.

Iolanda Claveras Espinach
Terapeuta de llenguatge
Logopeda

T'ha agradat? Comparteix-ho!
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Google Plus
  • Add to favorites

SECRETS DE LECTURA

  • IMG_7918Com llegim? Com ho aconseguim?

Per interpretar una paraula, podem usar dues vies de lectura: la via fonològica i la via lèxica. Els lectors competents usem la via lèxica, la ruta global, gairebé sempre, que ens permet accedir al significat de la paraula i seguir avançant en la lectura, excepte quan topem amb una paraula que no hem vist abans o que no ens és molt habitual. En aquests casos, s’activa la via fonològica o indirecta en la què llegim per sil.labes o gairebé lletra a lletra, com quan som petits i n’estem aprenent.

Les paraules Aquelarre, disquet, màrqueting, parking, staff, aeròbic, rànquing, tiquet, caiac, kilowat, folklore, karate, vodka, kiwi, whisky, taekwon-do, sandwich, cassette són exemples de paraules poc freqüents. Algunes són adoptades d’altres llengües i conserven grafemes que no són molt habituals per nosaltres. (/w/ /y/ /k/). Alguns de vosltres potser feu servir la via fonològica per accedir al seu significat. Tot i això, en aquests casos, un bon lector usa igualment la ruta lèxica. Si en lloc de llegir pauales com aquestes féssiu lectura de paraules conegudes o habituals per voslatres, els temps que haguéssiu regitsat hagués estat menor.

La reflexió que cal fer a partir de la nostra experiència és pensar com fan l’accés al significat de les paraules aquells nens que no són lectors competents. Oi que és més complicat llegir taekwon-do que no pas esperança? Bé, doncs els nens que presenten dificultats a nivell lector fan un esforç superior cada cop que han de desxifrar el contingut dels símbols que veuen: les paraules. Per ells gairebé totes les paraules són noves i totes les grafies desconegudes!

Això ens hauria de fer pensar…, veritat?

Iolanda Claveras i Espinach
Terapeuta de llenguatge
Logopeda

 

T'ha agradat? Comparteix-ho!
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Google Plus
  • Add to favorites

REALMENT LI CABRÀ TOT A LA MAFALFA?

Quin paper jugar el sentit de l’humor en la intel·ligència? És important?

El sentit de l’humor també ens pot fer reflexionar i, de fet, és molt necessari.

Un bon sentit de l’humor ens indica capacitat per entendre el llenguatge des d’una perspectiva menys literal, mostra bon raonament i capacitat per pensar.

Imatge

Aquestes vinyetes de la Mafalda, amb humor, a mi em porten inevitablement a recordar quin és le paper dels pares, educadors i mestres. Què cal que fer amb els nens i joves dins i fora d’una aula? Cal educar-los en l’humor?

Explicar un acudit, riure’s del sentit esbiaixat de les paraules, del doble sentit de les mateixes…és, en definitiva, saber més enllà de la “paraula”. Significa trobar el joc en el llenguatge i aprendre a utilitzar-lo de manera creativa, espontània i útil en cada circumstància diferent.

Utlitzar el sentit de l’humor també se’n aprèn i és signe d’intel·ligència.

Expliquem acudits, juguem amb vinyetes, riguem, passem-ho bé. Així podem fer fins i tot d’un conflicte una oportunitat de trobar-li cert enfoc amb sentit de l’humor. Aprendre a prendre’s les coses que ens passem amb aquest punt de gràcia ens pot ajudar a trobar solucions més ràpides, àgils, creatives i sigificatives que ens portin a una millor resolució.

Ensenyem doncs humor a nens i joves sabent nosaltres a trobar aquest humor en nosaltres.

Jo m’hi apunto!

Iolanda Claveras i Espinach
Terapueta de llenguatge. Logopeda
T'ha agradat? Comparteix-ho!
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Google Plus
  • Add to favorites

LA SALIVA I LA LLENGUA. QUIN PAPER JUGUEN QUAN LESDENTS ESTAN MAL COL.LOCADES?

El dentista ja ha posat els aparells però no hi ha manera d’acabar el tractament o, fins hi tot, aquest no és exitós. Què ha passat?

Les persones generem una quantitat de saliva d’entre un i dos litres diaris. Així doncs la quantitat de vegades que empassem és molt i molt gran. Què passa quan la llengua, no es col·loca de forma adequada dins de la cavitat bucal per fer-ho?
IMG_7823La llengua és un dels músculs més potents de la nostra anatomia i no sempre està recolzada de forma adient. El nas, pensat per respirar, sovint no s’empra. Aquests són motius suficients perquè l’ortodòncia no funcioni prou bé o sigui de vegades, un fracàs. El treball de miofuncionalitat que fem a l’ARBRE pot ajudar a canviar aquest desenllaç.

Unes dents mal col·locades no sempre es resolen amb aparells d’ortodòncia.

Uns aparells d’ortodòncia no és una despesa 100% segura si la llengua no sap treballar correctament.

Si vols assegurar-ne l’èxit, el logopeda és la millor opció.

Iolanda Claveras i Espinch
Terapeuta de llenguatge. 
Logopeda
T'ha agradat? Comparteix-ho!
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Google Plus
  • Add to favorites

QUANTES MEMÒRIES TENIM? COM INTERVENEN EN DESENVOLUPAMENT I EN EL LLENGUATGE?

  •  El llenguatge és una capacitat cognitiva superior que requereix el funcionament d’altres capacitats cognitives més bàsiques, com la memòria o l’atenció, entre altres.
Hi ha de molts tipus de memòria, concretament més de 6. (Al final d’aquestes línies podeu trobar-les totes definides i referenciades bibliogràficament).

Les memòries que estan relacionades amb el llenguatge són:

IMG_7822La memòria a curt termini és una funció mental que ens permet guardar una informació d’una manera molt fràgil i retenir-la durant un període de temps molt curt (uns 30 segons). És la memòria que fem servir quan ens diuen un número de telèfon i no tenim paper per anotar-lo: retenim el número fins que trobem un lloc per escriure’l, i després l’oblidem. Aquest tipus de memòria és fonamental, per exemple, a l’hora de llegir, per anar recordant les seqüències de fonemes que veiem i que composen les paraules.

La memòria semàntica és la que ens permet emmagatzemar fets, conceptes i significats. Va molt lligada a determinades funcions lingüístiques. És molt important valorar-mitjançant proves estandaritzades i passades per professionals  quan hi ha dificultats d’aprenentatge;  d’aquesta manera podrem conèixer el vocabulari que coneix i, alhora, l’agilitat que mostra per recuperar-lo de la memòria.

La memòria a llarg termini és el sistema de memòria que ens permet emmagatzemar informació de la manera més permanent. Es tracta de la memòria que ens permet retenir esdeveniments i continguts que inicialment emmagatzemem en la memòria a curt termini. Hi acostumem a arxivar fets de la nostra vida i tot allò que guardem en la memòria semàntica.

IMG_7931La memòria seqüencial auditiva és la que ens permet recordar les paraules o fonemes de forma immediata, tant pel que fa al seu contingut com pel que fa a l’ordre de la seqüència en què han estat emesos. Els dèficits en la memòria seqüencial auditiva són la base de moltes de les dificultats que presenten els alumnes.

En molts casos, els trastorns de llenguatge tenen la seva arrel en un dèficit de memòria. Com podeu veure, és imprescindible estimular i millorar els diferents tipus de memòria per tal d’aconseguir una millora en les funcions lingüístiques.
Amb els anys la memòria, com el cos, i  la resta de funcions cognitives, es deteriora paulatinament, per aquest motiu és molt important estimular-la en edats avançades. També o és, i amb més motiu, en persones que presenten antecedents familiars de malalties degeneratives com el Parkinson o l’Alzeimer.
Important no oblidar-nos de la nostra memòria oi?
Per no oblidar, treballem la memòria!
Podeu preguntar-nos pels tallers de memòria per  agent gran o mirar a l’apartat espais setmanals on hi trobareu més informació.
Iolanda Claveras
Terapeuta de llenguatge
Logopeda
 
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA. TIPUS DE MEMÒRIES.
 Existeixen, els següents tipus de memòria:
MEMÒRIA: Com a la capacitat de "Retenció de l'experimentat o après i la seva activació a rememorar". Vander Zanden James, Manual de Psicologia Social, Barcelona, Paidós, 1986, pàg. 622.
MEMÒRIA A CURT TERMINI. Aquesta és el "magatzem de memòria, de durada i capacitat limitades (com a molt, 7 elements durant uns 20 segons)". Belloch A i altres, Manual de Psicopatologia, Volum I, Madrid, McGraw-Hill, 1995, pàg. 271.
MEMÒRIA A LLARG TERMINI. La MLT és el "magatzem permanent de capacitat pràcticament il·limitada. Conté els nostres records autobiogràfics, el coneixement del món, així com el llenguatge, les seves regles i els significats dels conceptes". Belloch A i altres, Manual de Psicopatologia, Volum I, Madrid, McGraw-Hill, 1995, pàg. 271. 
MEMÒRIA PROCEDIMENTAL. La memòria de procediments inclou el coneixement subjacent a habilitats cognitives, motores, etc., I l'aprenentatge per condicionament, és a dir, el 'saber com'. Es diu també memòria procedural. Belloch A i altres, Manual de Psicopatologia, Volum I, Madrid, McGraw-Hill, 1995, pàg. 271. 
MEMÒRIA DECLARATIVA. "Part de la memòria els continguts corresponen a coneixements del tipus 'saber què'. Inclou a l'episòdica i la semàntica". Belloch A i altres, Manual de Psicopatologia, Volum I, Madrid, McGraw-Hill, 1995, pàg. 271. 
MEMÒRIA OPERATIVA. Part de la memòria permanent, s'ocupa d'emmagatzemar, retenir i recuperar informació relativa a episodis amb una referència autobiogràfica, és a dir, contextualitzats en temps i lloc per a la seva posseïdor. Belloch A i altres, Manual de Psicopatologia, Volum I, Madrid, McGraw-Hill, 1995, pàg. 271. 
MEMÒRIA SEMÀNTICA: "Tracta amb informació de caràcter general, amb "coneixements", amb independència del context temporal i espacial en què es van adquirir". Belloch A i altres, Manual de Psicopatologia, Volum I, Madrid, McGraw-Hill, 1995, pàg. 271.
T'ha agradat? Comparteix-ho!
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Google Plus
  • Add to favorites