En aparença un conte senzill, que perdura i es transmet de generació en generació, d’un país a un altre, traduït a molts idiomes, però amb uns profunds valors que incita a buscar respostes en l’interior d’un mateix.
Des de la visió del Petit Príncep, una visió ingènua i curiosa pròpia dels més petits, fa reflexionar al lector sobre els valors i el comportament dels grans; i fins a quin punt estan carregades d’absurditat moltes de les nostres accions. Què ens passa quan ens fem grans? Per què ens oblidem d’allò tan bonic com la sorpresa i la joia d’un nen/a davant d’un descobriment, d’una flor?
Després del viatge que fa el protagonista, després d’haver descobert el valor de l’amistat i de l’amor, com a metàfora del viatge interior que fem cada un de nosaltres en el nostre creixement emocional, el Petit Príncep torna a casa; ha après el més essencial: només s’hi veu bé amb el cor, allò essencial és invisible als ulls. Una gran lliçó per a reflexionar.
El Petit Príncep és un conte ple d’il·lustracions que transmeten aquesta manera de ser del personatge, serè i vulnerable, sensible, curiós i lleial a si mateix. No hi abunda el text; les paraules són les justes i necessàries. El viatge cap a l’interior d’un mateix discorre per camins incerts i mancats de discursos.
Departament de Psicologia
Ben aviat al facebook alguns fragments de l’obra per a reflexionar.
No et permetis perdre-t’ho, seria una llàstima!!!
Segueix-nos!
