Com ja es sabut, Pixar fa pel.lícules que tant poden disfrutar els nens com els adults, pels diferents missatges que hi ha a les seves històries. En aquest cas, “Del Revés” parla de com les persones ens fem grans, madurem i aprenem. I no només del mon que ens envolta, si no de nosaltres mateixos.
El més evident d’aquesta pel.lícula es l’explicació sobre com els sentiments tenen cadascú una funció necessària per entendre el nostre entorn, pel que no hi ha sentiments “dolents” o “a evitar”. També explica que les nostres emocions no estan separades en blanc i negre: el mateix que ens aporta alegria pot aportar també tristessa.
Però potser més important que aquest missatge es la forma en que ens mostra que els nostres records, les nostres experiències, tenen una relació dinàmica amb les emocions associades. Un record alegre de la infantessa pot tornar-se trist a l’adolescència, quan ens recorda allò que ja no tornarem a ser o que no tornarem a viure. Però acceptar-ho porta a poder integrar les vivències en allò que som i que constitueix la nostra història personal. I, al fer-ho, podem obrir-nos a incorporar experiències noves que portarem a la nostra motxilla.
Fins i tot la pel.lícula ens montra com alguns records son només parcials: només ens enrecordem allò que podem acceptar o entendre segons el nostre moment maduratiu. Quan, més endavant, som capaços d’acceptar emocions més complexes, llavors aspectes velats de la nostra vida surten del inconscient i es fan disponibles per enriquir encara més la nostra personalitat.
Moltes més coses s’amaguen en “Del Revés”, com les crisis d’edat (la maduració no es, normalment, un procés suau i progressiu) o la pèrdua d’alló que ens servia en un moment de la nostra vida, pero ja no en un altre, i que s’ha de transformar per créixer. La diferent manera de pensar d’un nen i la d’un adult, el que porta a la conflictiva tan explosiva dels adolescents, atrapats temporalment al mig. I un llarg etcétera.
Una pel.lícula molt recomanable per tota la família i que, com les experiències de que parlàvem, cada vegada que es veu es pot entendre una mica més i se li pot treure més profit.
Que disfruteu!
Olaf Anguera. Departament de Psicologia
