Dirigida per Lisa Cholodenko l’any 2010, aquesta pel·lícula narra la història d’una família poc convencional (o potser no, si ens parem a pensar…) composada per dues mares que, en el seu desig de tenir fills, recorren al banc d’esperma. Utilitzant un mateix donant, cada una d’elles dóna a llum a un fill; primer a una nena i, dos anys més tard, a un nen.
És la narració de la història d’aquests dos fills, de 16 i 18 anys, que volen conèixer al seu donant d’esperma. S’intueix com, de rerefons, el seu interès es mou per la necessitat de conèixer les seves arrels, de trobar un mirall on buscar el seu color d’ulls, les seves afeccions i les seves habilitats. És una recerca de qui sóc, d’identitat. És una necessitat promoguda especialment pel noi, en la recerca d’un referent masculí; arribada l’adolescència necessita un mirall que reflecteixi la seva masculinitat i que l’ajudi a definir la seva identitat com a home.
Aquest pare, sense funcions de pare, entra a formar part de la família, situació que desencadena una sèrie de conflictes que acaben portant a una crisi de parella. Sensatament plantejada i conduïda, aquesta crisi es gestiona des de la oportunitat per a resoldre aspectes latents i que fins a aquell moment estaven amagats. És un crit a les segones oportunitats i a mirar més enllà del conflicte i buscar-ne el seu origen i motius.
Una gran història, magistralment interpretada, carregada de valors positius, humanitat i senzillesa. Una gran pel·lícula.
Departament de Psicologia
