Es diu Sònia Fuentes i Herreros. És mestra d’Educació Primària i Educació Física. Ha escrit aquest llibre sobre la violència de gènere adreçat a totes les dones que perpetúen o pateixen qualsevol situació de maltractament.
DIARIO DE UNA MUJER MALTRATADA
Per entendre la violència de gènere com a problema social hauríem de conèixer i analitzar el context i factors que el conformen i l’expliquen. Hauríem d’entendre a cada individu dins d’aquest context, el llaç que s’estableix amb la parella, la relació que té am la seva família d’origen i el seu entorn. Disposar d’una visió més amplia revela la seva complexitat, tot i que, en contrapartida es pugui veure com a més flexible, i a la vegada pugui oferir més recursos per a potenciar les capacitats de les dones i els seus fills/es a fer front a una situació traumàtica i inclús a treure’n benefici.
“Diari d’una dona maltractada” ens dona una interpretació sobre l’evolució d’una situació de maltracte, que en un principi comença amb unes il·lusions d’enamorament i unes expectatives de projecte de parella. La situació ideal es va enredant fins a trobar-se en una posició de perill greu per a la seva vida. El valor d’aquest relat està en l’exemple de superació personal, de treure profit d’una vivència difícil per a prendre i per a créixer.
Per entendre a una dona maltractada hem d’entendre com arriba a l’autoengany envers la relació de parella idealitzada, pensant que la parella canviarà els petits defectes, que és l’home de la seva vida i que la farà feliç.
Solen minimitzar els seus comportaments pensant que no ho farà més, que no és greu o que és culpa d’ella per haver-lo provocat. Les pors a les seves reaccions, a estar sola, al què pensaran els altres,…van minant la seva autoestima i es va sentint cada vegada més fràgil i més confosa.
Sabem que la violència de gènere no produeix una única víctima, sinó que també els fills i filles pateixen les conseqüències, fins i tot quan no hagin presenciat episodis violents. En funció al vincle matern filial creat, els recursos familiars i socials, els nens i nenes tindran més o menys possibilitats de resiliència. El desenvolupament d’aquestes capacitats permet gestionar d’una manera més íntegra l’assimilació de determinades experiències, que d’una altra manera resultarien traumàtiques.
Si hi ha suficients factors protectors, els fills no tenen per què repetir el patró relacional basat en la desigualtat, en què l’home utilitza la violència o la intimidació per a resoldre els conflictes de parella.
En esta situació, la culpabilitat es un sentiment que recorre la historia d’aquesta dona lluitadora. Tot i que l’amor sol prevaldre en totes les seves decisions, un amor mal entès, o la culpa, la porten a perdonar-lo una vegada i una altra, a tornar a buscar-lo i a mantenir l’esperança d’una relació idealitzada. Aquest sentiment deriva d’un equivocat sentit de la responsabilitat i pel qual pot explicar-se par de la baixa autoestima de las dones maltractades. Cal destacar que es tracta d’un obstacle que impera inclús després d’haver superat la situació, com per exemple, en el moment de prendre decisions en l’educació dels fills o establir noves relaciones sentimentals. La culpa pot portar a prendre decisions equivocades. Nadia, es un clar exemple de superació i valentia que obre una porta a l’esperança a les dones amb vivències semblants.
Departament de Psicologia
Laura García– Psicòloga Sisitèmica. Especialista en teràpia familiar i violència.
Si voleu saber més sobre l’autora, les presentacions del llibre o voleu comprar-lo us podeu adreçar al seu blog: http://soniafuentes202blogspot.com/
