“A en Pere res li va bé i s’enfada per tot. Quan vol fer una cosa que no li surt o li dius que no al que et demana, es posa a cridar i a donar cops. Trenca tot el que té a prop i fins i tot em pica a mi si m’hi acosto (…) En d’altres moments no surt de la seva habitació i de vegades el sento plorar”

Aquestes són les paraules d’una mare que va venir a fer-me una consulta preocupada pels atacs de ràbia del seu fill, que cada vegada eren més intensos i freqüents.

Com a pares, quan cal que ens preocupem pel que pugui estar passant als nostres fills? Doncs quan veiem un canvi brusc de comportament que es manté en el temps, més enllà del que podríem considerar normal o lògic per la situació que l’ha provocat. Aquest és un dels primers signes de patiment que podem observar en el nen/a.

A què cal que estiguem alerta?

• Quan el nen es mostra poc expressiu, somriu poc, no s’interessa per les coses que habitualment sí l’interessaven, s’avorreix sovint i es mostra absent, fins i tot mirant el que més li agrada a la televisió.
• Quan no pot estar-se quiet, s’enfada per tot i s’irrita amb molta facilitat.
• Constantment diu “no en sé”, “no me’n surto”, “no puc”, manifestant així la seva inseguretat.
• Reiteradament expressa el seu sentiment de culpa amb frases del tipus “sóc dolent” o “és culpa meva”.
• Quan li costa concentrar-se i es torna extremadament mandrós amb les tasques escolars.
• Quan dedica moltes hores a fer els deures i a estudiar però no aprèn ni memoritza la informació.
• Quan té molta més gana del que és habitual o bé molta menys.
• Quan mostra dificultats per agafar el son, per haver d’anar a dormir; té molts malsons o pors.
• Quan es fa mal a ell mateix, donant-se cops
• Quan es queixa recurrentment de mals de panxa , mals de cap…

Aquests són símptomes d’una possible depressió infantil. Cal tenir molt present que un sol símptoma no és significatiu, de la mateixa manera que aquests símptomes responen també a altres alteracions. És important que, davant de la sospita de que el nen/a està patint, està trist o està més enfadat del que és habitual o es posa més malalt, es consulti a un especialista, qui farà el diagnòstic corresponent i proposarà el tractament a seguir.

Un fet que cal remarcar és que una de les manifestacions més visibles de la depressió infantil no és la tristesa, com sí succeeix amb els adults, sinó que ho són els comportaments de protesta i de ràbia exagerats, les conductes agressives i autoagressives (fer-se mal a un mateix), i alguns altres comportaments com els robatoris i les fugues (escapar-se de l’escola o de casa).

En el cas d’en Pere, feia 5 anys que havia viscut la mort del pare, fet que en el seu moment va semblar que superava bé.

Un dol no elaborat pot conduir a manifestacions de ràbia i agressivitat, amb o sense manifestació de la tristesa. Un altre motiu que pot conduir a la depressió infantil pot ser un esdeveniment que per l’adult no sigui especialment important, com per exemple, un amic que deixa de jugar amb el nen, un canvi de mestre, una hospitalització… Fets que el nen viu com a pèrdues.

Departament de Psicologia

T'ha agradat? Comparteix-ho!