Arxiu d'etiquetes: lectura

TÉ AVANTATGES TENIR UN CERVELL DISLÈXIC?

IMG_7940Fa pocs dies podíem llegir: The surprising Upside of a Dyslectic Brain”. Un article escrit per Annie Murphy Paul.

Podeu llegir l’article original a: Llegeix l’article original al blog d’Annie Murply (en anglès)

Potser un petit resum del seu contingut us pot ajudar:

Des que es va documentar el primer cas de “ceguesa de paraules” fa més d’un segle, els científics han buscat les causes de la dislèxia i teràpies per tractar-la. Però recentment, la recerca entorn a la dislèxia, ha pres un gir sorprenent: trobar i descriure en quines habilitats, les persones amb dislèxia superen les persones normo-lectores.

  •  Fa cinc anys es va crear el “Yale Center for Dyslexia and Creativity” per investigar les fortaleses de les persones amb Dislèxia.
  • Fa set anys es va fundar el “Laboratory for Visual Learning” al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, per explorar els avantatges que dona la Dislèxia en determinats camps científics visualment intensius.
 Aquesta recerca ha dut a troballes sorprenents que estan conduint a una nova manera de veure la dislèxia: no només com un impediment, sinó com un avantatge especialment en els camps artístic i científic.
Encara hi ha molt que no sabem sobre la dislèxia, però poc a poc anem descobrint nous aspectes d’aquesta condició. Per exemple, alguns experiments han mostrat que moltes persones amb dislèxia tenen una visió perifèrica millor que moltes persones normo-lectores (explicació de l’experiment a l’article complert).  La visió perifèrica és la que ens permet visualitzar globalment una escena i, per exemple, trobar patrons que altrament serien difícils de percebre.
La Dra. Von Károlyi i els seus co-autors a la revista “Brain and Language” diuen “la dislèxia no hauria de ser descrita només com un dèficit, sinó també com un talent”.

Departament de Psicopedagogia i Logopèdia

 Iolanda Claveras – Terapeuta de Llenguatge-Logopeda. 

T'ha agradat? Comparteix-ho!
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Google Plus
  • Add to favorites

“El curiós incident del gos a mitjanit”

Per Mark Haddon

 Narrativa-13.5x22-PLANTILLA      Aquesta premiada novel·la relata la recerca de l’assassí del gos anomenat Wellington al més pur estil de Sherlock Holmes.

      Christopher, un noi de 15 anys amb Síndrome d’Asperguer o un autisme lleu (no queda clarament definit), protagonitza el relat de la recerca de l’assassí, que permetrà anar desvelant secrets dels seus veïns i familiars. Christopher té una enorme capacitat per a les matemàtiques, una molt bona memòria fotogràfica, és molt observador i incapaç de dir mentides. Li encanten les llistes, els fets concrets i que res canviï de lloc. Odia el groc i el marró i el contacte físic, i determina si tindrà un bon dia o no en funció dels cotxes vermells que veu anant a l’escola. Té una extrema dificultat per entendre el comportament humà, les expressions facials i les relacions personals.

    La gran aportació d’aquesta novel·la, més enllà del valor literari, es troba en la descripció del protagonista, del seu comportament i pensaments. Haddon ens endinsa, amb gran senzillesa i claredat, en el món de les persones amb Trastorns de l’Espectre Autista, en les seves grans dificultats per a comprendre les relacions personals, i en les seves extraordinàries capacitats.

      A la vegada, ens permet fer una reflexió de la nostra vida i de la manera en què la vivim. La majoria de gent, per exemple, decidim si tenim un bon dia o no en funció de si ens aixequem al matí de més o de menys bons humor o de si tenim més ganes o menys d’afrontar el dia que ens espera. En Christopher ho decideix en base a una altra lògica, tan bona i arbitraria com la nostra, una lògica basada en la quantitat de cotxes vermells que veu de camí cap a l’escola. I perquè no? Un llibre totalment recomanable.

Departament de Psicologia

T'ha agradat? Comparteix-ho!
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Google Plus
  • Add to favorites