LA GELOSIA

La podríem DEFINIR com un sentiment que apareix quan “sentim” que alguna cosa o persona posa en perill l’afecte o l’estimació que desitgem per a nosaltres. També podem tenir “enveja” i ressentiment cap a aquesta persona intrusa que percebem com a rival. Mentre la gelosia neix de la por a perdre el que nosaltres tenim o creiem tenir, l’enveja ho fa del fet de no poder tolerar el que l’altre té o creiem que té i nosaltres no tenim.

Durant la infància molts són els fets que poden disparar la gelosia. Aquestes causes poden ser reals i obeir a fets objectius o bé irreals (imaginades o inventades). La gelosia, sovint, va associada a un procés de distorsió cognitiva sobre els fets objectius, els sentiments dels altres, les conseqüències futures… Això afegeix més càrrega negativa i pot provocar inseguretat, pors, ansietat i conductes desadaptades.

UNA SITUACIÓ ESPECIAL DE GELOSIA: LES RELACIONS ENTRE ELS GERMANS

Tres reaccions diferents dels nens davant el naixement d’un germà. La reacció està en funció de l’edat i del moment evolutiu.

En TOMÀS té 8 anys i aquesta és la seva resposta quan la mare li informa que tindrà un germà: “Que bé! Així tindré un germà per a jugar al futbol!”.

Quines coses poden passar pel cap d’en Tomàs? Potser rebrà el nadó com un pare (que educa i ensenya, també com jugar a futbol) o una mare (amb actitud de voler-ne tenir cura, donar-li de menjar…). Pot pensar que serà un aliat que potser el recolzarà en les disputes amb la seva germana petita, que tot s’ha de dir, en néixer li va fer passar un mal moment.

La CARLA, la germana d’en Tomàs, té 3 anys. La seva resposta és ben diferent quan la mare li pregunta “saps què té la mama a la panxa?”. “Un tonto”, respon la Carla; a ella no li fa cap mena de gràcia i el veu com un rival que vindrà a destronar-la. En néixer la Carla dirà “mama, ja ha sortit el germà. El tornem?”.

Aquí veiem com la Carla, que ja té un bon domini del llenguatge, expressa verbalment la seva hostilitat cap al nou germà que ve a ocupar aquest lloc de nena petita (HIS MAGESTY THE BABY) del que ella es creu amb tot el dret i autoritat per ocupar. En aquest moment evolutiu és molt bo per ella que se la pugui escoltar, ja que amb el llenguatge podrà simbolitzar la ràbia i la frustració que sent.

HIS MAGESTY THE BABY (sa majestat el nadó). Pels pares, el nen petit representa allò perdut de la infància. La infància és un moment màgic on tot és possible i la realitat no és la realitat tal i com l’entenem els adults. Els jocs dels nens en donen fe de com “juguen” la realitat. Pel nen, és com si les lleis de la naturalesa (la mort, la malaltia…) i de la societat (allò moral que ens frena de fer en cada moment el que més de gust ens ve i ens dicta les conductes correctes….) no tinguessin vigència per ell. Sempre és més terrible que passi alguna cosa a un nen que a un adult. Per exemple, al cotxe hi portem l’enganxina de “nadó a bord”. Inconscientment, pel pares, el nen ha de complir somnis i desitjos que són importants per ells. El nen serà un gran home i un heroi pel pare i la nena es casarà amb un príncep com a la mare li hagués agradat.

D’alguna manera, estem dient que els adults ens veiem reflectits en el nen i volem evitar-nos a nosaltres mateixos les regles que en el seu dia vam haver d’acceptar, renunciant al plaer i acceptant la llei i la civilització.

A en JORDI li falta poc per a complir els 2 anys. El seu llenguatge encara és limitat i no pot expressat tot allò que sent i que viu. El seu germà ha nascut fa poc i en Jordi està veient com mama. El seu rostre està pàl·lid i la seva mirada carregada d’odi. Ell encara no pots simbolitzar a través del llenguatge el què està vivint i ens tocarà a nosaltres, els adults, ajudar-lo posant nosaltres les paraules que el puguin acompanyar amb els seus sentiments. Per en Jordi, el nou germà és un clar rival amb el qual pot tenir-hi una batalla aferrissada per protegir el seu espai. En aquesta situació ens podem trobar amb moltes conductes agressives.

Què vol dir això? Que millor tenim només un fill i estalviem aquest mal tràngol al nostre petit? Tal i com hem vist abans, “la construcció d’una identitat pròpia és una costosa feina que tots fem dins un entramat de vincles, en el si de la família”. I hem vist com pel fet de no tenir un “germà real” no impedeix que el nen visqui i hagi de resoldre situacions de rivalitat entre iguals, i tot allò que l’ajudarà a trobar un lloc en un grup (necessari per una feina, uns amics…), li permetrà interioritzar unes normes i uns valors que l’ajudaran a anar per la vida així com saber amb qui vol estar, amb qui no (per exemple, algú molt dominant i que el sotmeti)…

Alhora, les relacions amb el seu pare i la seva mare (de la manera triangular que hem vist abans) l’ajudaran a fer front als seus sentiments infantils caracteritzats per la presència simultània i ambivalent de desitjos AMOROSOS i HOSTILS cap als pares (c. Edip). La resolució d’aquests conflictes el portaran a tenir una manera de ser i a assolir un bon equilibri entre el que ell vol i el que és correcte (socialment), posant límit a la il·lusió d’omnipotència infantil.

No podem oblidar que en tot moment estem parlant de FANTASIES INCONSCIENTS a través de les quals el nen expressa els seus desitjos amorosos i hostils.

Reprenem la situació de l’aparició d’un germà petit.

Tal i com hem vist, el nen està enmig del seu propi terrabastall que implica créixer, intentant dominar sentiments i emocions que li generen les situacions que viu (real o imaginàriament). I apareix un germà. En funció del seu moment evolutiu i del seu caràcter, se sentirà més o menys: destronat, que li han pres els seus drets, i un odi gelós cap al nen i cap a la mare que és qui ha portat i s’ocupa del nadó.

Part de la rivalitat que el germà gran sent és pels sentiments ambivalents (amor i odi) que es comencen a generar cap al seu germà i que van més enllà de la seva comprensió. Són sentiments que fan que s’uneixin intensament com a germans i alhora desencadenen forts sentiments de culpa (poden tenir sentiments i desitjos horribles cap al seu germà).

En aquestes circumstàncies, sovint, i davant el patiment que veiem en el gran, podem atorgar-li més drets o més privilegis per tal que vegi que continua essent el nostre preferit i que no cal que tingui por de res. Tot i les bones intencions, el més probable és que aquesta acció s’acabi tornant en contra als pares i perjudicant el nen, perquè les exigències d’amor dels nens no tenen mesura i exigeixen exclusivitat i no ser compartides. És del tot impossible satisfer de manera absoluta a un nen. A més, li estarem afavorint aquesta il·lusió d’omnipotència, de manera que sortir d’aquest lloc li serà encara més difícil. I no ens podem oblidar que, sense voler-ho, haurem sembrat el terreny de la rivalitat (diferències, preferits…).

Com a nens, com hem viscut els pares el naixement d’un nou germà? Quins records en tenim? Què vam sentir?…

Recordem, també, que si som fills únics hem viscut la nostra pròpia experiència de “germans”. Fer-nos aquestes preguntes ens ajudarà molt a entendre que se’n remou a nosaltres quan el nostre fill té un germà nou. La nostra maleta de recursos per a fer de pares es va omplir en el seu dia essent fills. A més, de que amb l’experiència com a pares, n’hi anem posant d’altres. La qüestió recau en el fet que sovint, les nostres experiències ens han deixat petjades inconscients que ara ens poden fer actuar d’una manera o d’una altra (amb un sentiment de pena, de culpa…) que ens dificultarà afrontar les situacions que sorgeixin amb els nostres fills.

Quines conductes podem observar en el nostre fill, i que ens indiquin que li cal un cop de mà per a gestionar la gelosia que sent? (cal valorar si aquestes manifestacions són pròpies del seu caràcter o es veuen agreujades per la situació):

• Canvis en el seu estat d’ànim: plorar amb facilitat, tristesa, irritabilitat…
• Enfurrunyar-se: respondre amb un NO rotund a totes les propostes que li fem, fins i tot a les que sabem que li agraden.
• Canvis en el llenguatge: parla com un nen petit, tartamudeja…
• Alteracions en el son: insomni, malsons i terrors nocturns ja superats, por a dormir sol….
• Alteracions en el menjar: menja menys o es torna molt selectiu amb el menjar, vomita i es queixa de freqüents mals de panxa, marejos, mals de cap… (somatitza)
• Agafar sovint malalties infeccioses (disminució de les defenses).
• Conductes desafiants o agressives amb els pares, professors, companys… I amb el germà (abraçar-lo molt i molt fort, per exemple). També poden ser conductes agressives cap a ell mateix (fer-se mal molt sovint, insultar-se, deixar que li prenguin les seves coses….).
• Baixada del rendiment escolar o de l’atenció que posa a classe…
• Regressió a comportaments més infantils: parlar de bebè, voler recuperar el biberó o el pipo, encopresis, enuresis nocturna, mossegar-se les ungles o posar-se el dit gros a la boca…
• Dir mentides.

Aquestes són algunes de les moltes manifestacions que podríem anomenar. El més important és observar el nostre fill i estar alerta a canvis que pugui manifestar i preguntar-nos què li pot estar passant. Els nens ens “expliquen” el que els hi passa a través del que ens mostren amb la seva conducta.

Cal remarcar també la influència de la dinàmica familiar com a model de conducta cap als nens. Uns pares que resolen els seus conflictes discutint, és molt probable que els nens ho facin barallant-se, per exemple. És important ser conscient del que estem transmeten als nostres fills i del que els hi estem demanant, i tenir en compte que un símptoma en ell pot ser una resposta a alguna cosa que estigui passant a casa (algun conflicte de la parella..).

Departament de Psicologia

T'ha agradat? Comparteix-ho!